Es lliuren els Premis d’Investigació 2015 de Son Espases

Enguany s’han concedit dos premis a la millor publicació científica: un a Alberto Alonso per un article sobre l’efecte de l’apnea del son en pacients que han patit una embòlia pulmonar i l’altre a Dora Romaguera per un estudi sobre la concordança prediagnòstica de les recomanacions internacionals en dieta, activitat física i greix corporal i la mortalitat en el càncer colorectal

La dotació global és de 27.878,94 €, repartits en tres categories:
millor publicació científica, millor projecte pilot i ajuts per a congressos

La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha lliurat avui dematí els Premis d’Investigació 2015 de Son Espases, que cada any organitza l’hospital de referència de les Illes Balears. Aquests guardons són una iniciativa anual de la Comissió d’Investigació, que cerca fomentar l’activitat científica de totes les categories dels professionals del centre sanitari i recompensar l’excel·lència assolida en aquesta matèria.

imagen

La dotació dels premis lliurats ha estat de 27.8978,94 €, repartits en tres categories: Millor Publicació Científica, que premia la publicació d’un article en la revista que ha tengut un factor d’impacte més gran; Millor Projecte Pilot, que persegueix donar suport a projectes que poden ser finançats en convocatòries externes d’abast estatal i internacional, i per a la categoria d’ajuts per a despeses de viatge i inscripció a congressos científics al personal que hi assisteix per fer-hi alguna aportació, ja sigui amb un pòster o una comunicació.

Durant la intervenció, la consellera ha manifestat la voluntat de cercar mecanismes que permetin ampliar les iniciatives de promoció de la recerca sanitària en l’àmbit de l’Institut d’Investigació Sanitària de Palma (IdISPa), en línia amb l’estratègia d’impuls de la recerca i la innovació i l’acreditació de l’IdISPa. D’altra banda, ha fet referència a la implantació dels estudis de medicina enguany i ha afirmat que suposarà un incentiu clau per potenciar la recerca i la qualitat assistencial.

A l’acte de llirament, la consellera ha estat acompanyada per la directora general d’Acreditació, Docència i Recerca en Salut, Margalida Frontera, i per la gerent de Son Espases, María Dolores Acón.

En l’edició d’enguany s’han concedit dos premis en la categoria de Millor Publicació Científica. Un ha estat per al pneumòleg Alberto Alonso per l’article titulat “High D-dimer levels after stopping anticoagulants in pulmonary embolism with sleep apnoea”, en el qual s’avalua l’efecte de l’apnea del son sobre pacients que han patit una embòlia pulmonar i es demostra que la que no es tracta provoca un major estat procoagulant que podria produir episodis recurrents. L’altre article premiat ha estat el titulat “Pre-diagnostic concordance with the WCRF/AICR guidelines and survival in European colorectal cancer patients: a cohort study”, de Dora Romaguera, en el qual s’avalua l’associació entre la concordança prediagnòstica de les recomanacions internacionals en dieta, activitat física i greix corporal i la mortalitat dels pacients amb càncer colorectal.

Per la seva banda, els projectes pilot guardonats han estat els següents: “Nuevos biomarcadores inflamatorios para el traumatismo craneoencefálico: función de los inflamasomas, relación con el pronóstico y su modulación mediante anticuerpos monoclonales”, de Jon Pérez; “Detección de mutaciones del gen EGFR en DNA tumoral circulante de muestras de pacientes con cáncer de pulmón. Puesta a punto de la técnica de PCR digital”, de Sefa Terrassa; “Reparación del cartílago utilizando células madre mesenquimales. Importancia de la calidad de las células y del ambiente en el momento de diferenciación”, de Carlos Río i Ignasi Sanpera; “Uso del sistema VacBagPack (VBP) para el trauma hepático en modelo porcino”, de Juan José Segura,i “Células T (reguladoras y PD1+) y células mieloides supresoras en la asociación EPOC y cáncer de pulmón”, de Francisco Javier Verdú.

Balanç de l’activitat investigadora de l’Hospital Universitari Son Espases l’any 2015

Durant l’acte de lliurament Premis, el coordinador de la Unitat d’Investigació i el president de la Comissió d’Investigació, Borja García-Cosío i Antonio Oliver, respectivament, han presentat el balanç en matèria investigadora de Son Espases durant l’any 2015: han obtengut finançament competitiu vuit projectes de recerca, entre els quals destaquen sis del FIS, i s’han formalitzat 73 contractes per fer assaigs clínics, amb un pressupost de 3.202.009,33 €. Cal recordar que l’any 2013 es publicaren 207 articles en revistes científiques, amb un factor d’impacte de 784, i que el 2014 se’n varen publicar 249, amb un factor d’impacte de 873,136, unes xifres que fan palès l’increment de la producció investigadora dels professionals de Son Espases.

 

La Conselleria de Salut es pronuncia contra el Reial decret del Govern d’Espanya que regula la prescripció infermera 

La consellera de Salut, Patricia Gómez, s’ha manifestat contra el Reial decret de prescripció infermera aprovat pel Consell de Ministres el 23 d’octubre, que entrarà en vigor demà. La consellera ha manifestat que “estam totalment en contra del contengut d’aquest Reial decret, perquè suposa un acte d’absoluta irresponsabilitat que va contra la realitat sanitària i no respon a les necessitats dels pacients”.

imagen

El text estableix que els metges, els odontòlegs i els podòlegs, en l’àmbit de les seves competències respectives, són els únics professionals amb facultat per receptar. Per tant, els infermers, tot i tenir la mateixa formació en farmacologia, acreditada pel Ministeri d’Educació, legalment no podran administrar cap medicament ni producte sanitari si no hi ha prèviament un prescriptor que diagnostiqui el pacient i determini el protocol de pràctica clínica que cal seguir.

L’entrada en vigor del Reial decret no només no soluciona el problema del buit legal que afecta l’activitat del personal d’infermeria, sinó que agreuja la situació imposant una prohibició que, sense cap motiu, resta autonomia als professionals que presten una tasca assistencial amb formació i eficiència provades.

Gómez ha dit que “el Ministeri ha creat un problema on no n’hi havia cap” i defensa la capacitació dels infermers. Així mateix, lamenta que la nova normativa els impedirà dur a terme de manera autònoma centenars d’actuacions que fins ara han desenvolupat amb tota normalitat.

Aquesta decisió té conseqüències directes, d’una banda, per als professionals de la infermeria, que ja no podrien desenvolupar moltíssimes tasques quotidianes sense l’autorització prèvia del metge; d’altra banda, per als mateixos metges, que veuran augmentat considerablement el volum de treball, i, finalment, per als pacients, per als quals s’allargarà el temps d’espera per rebre atenció.

La consellera ha apel·lat al sentit comú i ha anunciat que els serveis jurídics treballen per cercar una solució que doni suport i estabilitat als treballadors. En aquest sentit, s’estudiarà la possibilitat d’impugnar el Reial decret i sol·licitar-ne la suspensió cautelar.

Està formada per tres metges, vuit infermeres i una administrativa

La Unitat d’Hospitalització a Domicili de Son Espases ha atès més de quatre mil pacients en deu anys de funcionament

Els pacients, principalment crònics amb patologies respiratòries o infeccioses, són atesos a casa seva i hi reben els mateixos tractaments i les mateixes cures que els ingressats a l’Hospital

La Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Universitari Son Espases ha atès més de quatre mil pacients d’ençà que va entrar en funcionament, ara fa deu anys. Aquest recurs és una alternativa a l’ingrés hospitalari i s’entén com el conjunt de tractaments i cures sanitàries proporcionats a casa del pacient de complexitat, intensitat i durada comparables als que rebria en un hospital convencional. La Unitat està formada per tres metges, vuit infermeres i una administrativa i presta atenció sanitària durant les 24 hores dels 365 dies de l’any. Actualment els seus professionals poden arribar a atendre 26 pacients simultàniament.

Unitat d’Hospitalització a Domicili de l’Hospital Universitari Son Espases

L’ingrés a la Unitat d’Hospitalització a Domicili s’inicia amb la petició del metge responsable del pacient, que és qui fa la sol•licitud i que pot procedir d’Hospitalització, d’Urgències, de l’Hospital de Dia, de Consultes Externes o fins i tot de l’atenció primària. El personal sanitari de la Unitat valora la inclusió o l’exclusió del pacient segons els criteris de selecció, que es basen principalment en si està estable i si accepta l’hospitalització a domicili. Les persones ateses solen ser pacients crònics amb patologies respiratòries que necessiten tractaments amb oxigen, aerosols i antibiòtics per la via parenteral o amb malalties infeccioses (intestinals, urinàries o postquirúrgiques). En canvi, els pacients psiquiàtrics i els inestables queden exclosos de l’atenció d’aquest recurs assistencial.

L’ingrés a domicili afavoreix la comoditat del pacient, ja que aquest és al seu entorn, millora la relació entre els professionals sanitaris i el pacient, facilita la comunicació, integra la família en el procés de millora del pacient i evita desplaçaments del seu entorn a l’Hospital. A més, minimitza el risc de patir infeccions hospitalàries, es redueix l’allitament prolongat i implica que els pacients d’edat avançada no es desorientin tant. Des del punt de vista de la gestió de l’Hospital, millora l’aprofitament dels recursos del centre, ja que permet escurçar les estades i evitar-les i tot. Aquest fet permet alliberar llits, que altres pacients poden ocupar.

Per assegurar l’èxit del sistema, és important una bona coordinació amb atenció primària, que el pacient disposi d’un entorn social i familiar adequat per seguir el tractament a casa seva; per exemple, és preferible que visqui amb algun acompanyant. La Unitat posa a disposició seva un telèfon permanent d’atenció perquè el pacient o els seus familiars puguin consultar-hi o comunicar-hi qualsevol eventualitat i així s’activi la resposta immediata dels professionals de la Unitat d’Hospitalització a Domicili o dels professionals del 061, que també col•laboren en l’atenció urgent dels pacients que ho requereixin.

Segons el responsable de la Unitat i president de la Societat Espanyola d’Hospitalització a Domicili, Manuel del Río, aquest recurs “ha demostrat efectivitat en múltiples patologies i en la reducció dels costos si ho comparam amb l’ingrés hospitalari, ja que permet alliberar llits per destinar-los a cirurgia programada —i reduir així les llistes d’espera— o a rebaixar la pressió assistencial a Urgències.

El Servei d’Urologia de l’Hospital Son Llàtzer ha duit a terme un milenar d’intervencions quirúrgiques urològiques per mitjà de la laparoscòpia

Hospital Son Llàtzer, 25 de novembre de 2015. Des que l’any 2002 es va inaugurar l’Hospital Son Llàtzer, el Servei d’Urologia ha duit a terme més de mil procediments laparoscòpics de cirurgia major, concretament 1.055. A propòsit d’aquest fet, el Dr. Carlos Gutiérrez Sanz-Gadea, cap del Servei, n’ha presentat la casuística en un acte al qual ha acudit com a convidat el Dr. José Manuel Cózar Olmo, president de l’Associació Espanyola d’Urologia i director de la Unitat de Gestió Clínica d’Urologia del Complex Hospitalari Universitari de Granada.

Acte laparoscopia

Segons les dades oferides pel Dr. Gutiérrez, el 80 % dels casos en què s’ha intervengut es tractava de càncers urològics i el 20 % restant tenia altres causes, com ara litiasis, quists, plàsties del ronyó o prolapse del sòl pelvià. Concretament, més de cinc-cents procediments han correspost a prostatectomies radicals per càncer de pròstata i uns altres tres-cents a extirpació renal (nefrectomia) total o parcial per algun tumor.

La laparoscòpia és una tècnica que permet fer intervencions quirúrgiques mínimament invasives amb l’ajuda d’una càmera i certs elements mecànics, que permeten al cirurgià observar amb gran augment l’interior de l’organisme i accedir amb total precisió al camp quirúrgic per poder tallar, suturar i fins i tot extirpar un ronyó, la pròstata i altres òrgans.

La cirurgia laparoscòpica suposa evidents avantatges per als pacients, sobretot perquè les incisions són més petites, la cirurgia és menys agressiva que la tradicional —la qual cosa, per tant, implica menys complicacions— i gairebé mai no fa falta transfusió de sang, la qual cosa afavoreix una recuperació més ràpida i gairebé sense dolor.